nel dizionario PONS
distentus1 <a, um>
Vedi anche
dis-tendō <tendere, tendī, tentum [o. tēnsum] >
1.
2.
3. MILIT
5. Suet.
distentus2 <a, um>
P. Adj. zu distineo
- distentus
-
Vedi anche
dis-tineō <tinēre, tinuī, tentum> (teneo)
1.
3.
4.
Nessuna frase d'esempio disponibile
Prova con un'altra voce.